Dia 2: Barri Gòtic: Recorregut.

Avui, dimarts 12, hem passejat pel Barri Gòtic (que, per cert, es diu així perquè hi predominen construccions de l'època gòtica).

Aquesta vegada hem arribat d’hora, a les 8:45; només hi havia un grup. Sobre les 8:50, Puri ens ha deixat començar la ruta.

Primer de tot, hem anat al mig de la Plaça Catalunya i hem fet unes fotos. També hem reconegut l’estàtua de Mercuri, gràcies a que està en un lloc alt i es veu des de lluny:

Tot seguit hem avançat per un carreró fins a la plaça de Ramon Amadeu. Amadeu va ser un important escultor que va viure entre els segles XVIII i XIX. Hem entrat un moment a l’església de Santa Anna.

És una església del S.XII, del període romànic. El claustre és bastant espaiós, amb un jardí al mig. S'hi pot arribar per dues entrades.

En sortir hem passat pel carrer de Santa Anna i pel de Bertrellans, on hem fet l’activitat de comptar els fanals (n'hi ha 10), i hem sortit a la plaça de la Vila de Madrid. Allà ens hem fet algunes fotos i hem vist les restes de la necròpoli.

Després hem anat pel carrer Duc de la Victòria i el de la Portaferrissa per arribar al carrer del Petritxol. Allà hem observat les curioses rajoles amb rimes sobre escritors i altres persones cèlebres de Catalunya. Aquestes són algunes, totes en vers heptasíl·lab:

- Hi passa en fantàstic vol - la barba d'en Russinyol.
- En un pis no sabem quin - hi va viure Moratín.
-Pel balcó veus tremolar - l'obra d'Àngel Guimerà.

Després hem anat a la Plaça del Pi, que es diu així perquè al mig hi ha un gran i vell pi. A un costat de la plaça hi ha una església gòtica, l'església del Pi:

Hem passat pel carrer de l’Ave Maria (nom llatí, d'aquest idioma vénen totes les llengües romàniques) i el dels Banys Nous, on hem trobat negocis molt diferents als que solem veure, molts forns i cafeteries i d'altres típics com sabateries i barreteries.

Després hem travessat el Carrer del Call (paraula utilitada per denominar les zones antigament habitades per jueus), on hem vist part de la muralla, que sobresortia d’un mur.

Hem passat pel carrer de Marlet, el de Sant Ramon del Call i el de Sant Domènech del Call, on hem vist una sinagoga, molt petita i poc atractiva.

Finalment, hem caminat pel carrer de Felip Neri i, després de perdre’ns diveres vegades, hem arribat per fi a la plaça. Hem vist que tenia 5 costats, i que en una paret hi quedaven marques de bales:

També hem vist que els fanals que hi havia eren gòtics, com els del carrer de Bertrellans, però aquests tenien LEDs instal·lats:

En sortir-hi hem anat a la plaça Garriga, on hi ha el monument als herois de 1809 i una placa, que diu:

"El P. Juan Gallifa, El Dr. Joaquín Pou, D. Juan Massana, D. Salvador Aulet, D. José Navarro, D. Pedro Lastortras, Don Julián Portet i D. Ramon Mas van sacrificar la seva vida per Déu, per la pàtria i pel rei. La ciutat agraïda enalteix aquí perpètuament la seva memòria. 1929"

Després hem passat sota el petit pont gòtic que connecta el Palau de la Generalitat amb la casa dels Canonges (paraula que descriu un càrrec dignatari a l'església catòlica). També ens hi hem fet fotos:

Hem anat a la catedral i hem vist les gàrgoles que la decoraven. La Catedral de Barcelona, també d'estil gòtic, va ser construïda entre els segles XIII i XV. Ens hem fet una foto de grup per aquesta zona:

Al carrer del Paradís hem observat les restes del temple romà, on es conserven columnes del segle I. Hi ha una placa que diu: "dedicada a la ciutat pels sevirs augustals". Actualment, aquest edifici està acollit pel Museu Històric de Barcelona.

Més tard hem entrat al Palau del Lloctinent, i ens hem informat una mica sobre el seu passat. Va ser l'arxiu de la Corona d'Aragó fins el 1993 perquè en aquest any es va construir una nova seu al carrer dels Almogàvers, i es va trasladar allà. Per cert, el lloctinent era un representant del rei al Principat entre els segles XV i XVII. Feia les mateixes funcions que el rei, només que estava per sota d'ell en quant a poder i només governava al seu Principat.

També hem anat a la plaça del Rei. Està envoltada per l'arxiu de la corona d'Aragó, el Saló del Tinell, la Capella de Santa Àgata i el Museu Històric de Barcelona. A l'Edat Mitjana, el Saló del Tinell va fer de sala de cerimònies de l'antic Palau Reial Major, de residència dels comtes de Barcelona i després dels reis de la Corona d'Aragó. A la Plaça del Rei va tenir lloc la primera cursa de bous de Barcelona, el 1387.

Hem prosseguit anant a la plaça de Sant Jaume i a la de l’Àngel. Hem passat pel carrer del Veguer (un veguer era un càrrec amb poder governatiu, judicial i militar sobre un territori, i una vegueria és el territori on té potestat). De la plaça de Sant Jaume es diu que és el cor polític de Barcelona perquè és on es troben la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, els dos edificis més importants en quant a política.

A la façana de la Generalitat s'exposa una figura de Sant Jordi perquè és el patró de Catalunya.

Hem anat pel barri de la Ribera, hem caminat per la Via Laietana (els Laietans eren els pobladors romans de la costa barcelonesa), i hem arribat a l’església de Santa Maria del Mar, construïda al S.XIV.

Tot seguit hem arribat al Fossar de les Moreres. Antigament era un cementiri. En un mur de marbre hi ha una inscripció que fa referència als últims dies de vida de Joan Salvat Papasseit. El 1714 va acabar la guerra de Successió, i el peveter, del 2001, està dedicat a tots els que van morir en aquella guerra.

Travessant el passeig del Born hem arribat al carrer Montcada. Passejant-hi hem vist el Palau Dalmases, el Palau Berenguer d’Aguilar, el del marquès de Llió, l’entrada del museu Picasso i, finalment, la plaça d’en Marcús.

Com que ja es feia l’hora, hem decidit anar al punt de reunió, la plaça de l’Àngel, i un cop revisats, hem caminat una estona cap al Palau de la Música.

És un edifici modernista de Lluís Domènech i Montaner. En una cantonada hi ha un relleu que recorda a uns arbres. L'edifici s'ha ampliat perquè va ser declarat Monument Nacional el 1971.

Hem de destacar que avui no hem pogut disfrutar tant del passeig perquè l’itinerari era molt més llarg que altres dies, hem hagut d’anar ràpidament d’un lloc a l’altre.